El port de Sant Cebrià de Rosselló reposa vora la llacuna, sota el vol de les gavines i el balanceig de les barques. Però darrere d’aquesta calma aparent s’hi amaga un patrimoni tècnic que només sobreviu si es practica de mans a mans: l’art de governar la vela llatina, la fusteria de ribera i els nusos de xarxa fets de memòria. Per evitar que aquests gestos seculars es perdessin en l’oblit, Els Mariners Cebrianencs treballen tot l’any en la restauració de l’ofici i de les embarcacions tradicionals. Aquesta tasca constant té el seu moment de trobada pública cada tardor amb la celebració de la Bullinada dels Pescaires, una acció plenament integrada en l’agenda de la xarxa transfronterera Mar i Muntanya, a Taula!.
La Bullinada no és una recreació de fira, sinó el plat dels pescadors dels estanys que condensa el caràcter més pur del Rosselló. Cuinada a la vista de tothom, la recepta segueix la rigorosa tradició culinària transmesa pels vells mariners. El secret de la cassola comença untant enèrgicament les parets de l’olla de fang amb una bona bola de sagí —el greix de porc ranci que lliga el conjunt i evita que el peix s’enganxi—. Al fons s’hi disposen en capes alternes les patates de Cerdanya tallades gruixudes, els grans d’all picats a mà i els talls d’anguila de l’estany recent pescada. S’hi afegeix un bitxo d’ocell per donar el punt de picant necessari i es cobreix d’aigua fins a fregar l’última capa.
La clau de la cuina rau en la intensitat del foc: cal començar a coberta i a foc ben viu per aconseguir un bull ràpid i constant d’uns vint-i-cinc minuts. Al cap de deu minuts de bullida, s’hi aboca un vas d’oli i es deixa que la salsa blanca agafi consistència de manera natural, sense remenar mai la cassola per no desfer el peix. Abans d’emplatar, el suc de cocció se separa per xopar directament les grans llesques de pa de pagès prèviament torrades i ben fregades amb all, que serviran de base a cada plat.
Mentre les barques clàssiques naveguen de nou guanyant la línia de l’aigua i es fan tallers oberts per transmetre els nusos mariners, la plaça es converteix en un espai de conversa i transmissió cultural sobre el futur de les llacunes i el respecte a la biodiversitat del litoral. Dins de la xarxa conceptualitzada i dirigida per CLM, la proposta dels Mariners Cebrianencs equilibra de manera simètrica el projecte amb el pes de la tradició marinera del nord. És el resultat natural d’un teixit social que sap que la identitat de la cuina i la continuïtat dels oficis antics són elements estructurals per a la preservació d’un territori viu.