Sant Llorenç de Cerdans és un poble que sap guardar allò que els altres han perdut. La seva tradició de la Festa de l’Ós, inscrita al Patrimoni Cultural Immaterial de la UNESCO, n’és el testimoni més visible. Però cada tardor el poble acull una altra cita de la qual parla poc el turisme de masses i molt la gent del territori: la Cat’Festa.
Organitzada pel Centre Cultural Català del Vallespir (CCCV) des de fa catorze edicions, la Cat’Festa és, en el fons, un acte de resistència suau. Un espai on la llengua catalana no es reivindica amb cartells, sinó que s’usa: en la crida als gegants i capgrossos que desfilen pel centre del poble, en els recitals de poesia que creuen veus vallespirianes i empordaneses, en les sardanes que tanquen la tarda amb el cercle obert de qui vol entrar-hi. Peces de teatre de carrer s’intercalen amb la programació fins que arriba el moment que tothom espera.
El cor gastronòmic de la festa és l’arrossada. Preparada a foc obert amb productes de la muntanya, cuinada col·lectivament i menjada en comunitat, és molt més que un plat: és el moment en el qual el projecte de germanor transfrontalera es fa tangible, visible, olorós. Hi seure és reconèixer que l’EsCaT —l’Espai Català Transfrontaler— existeix perquè la gent s’asseu plegada i menja.
La Cat’Festa 2026 s’inscriu en la xarxa Mar i Muntanya, a Taula! com l’àncora de la muntanya nord-catalana. Representa el pol interior d’un fil narratiu que uneix boscos de castanyers amb platges de sorra fina, Pirineus amb Mediterrània, nord amb sud. Una festa que, senzillament, existia abans que ningú li posés un nom de xarxa.