Rabós d’Empordà és un reducte de pissarra, solitud i oliveres centenàries que s’arrapa als contraforts orientals del massís de les Alberes. En aquest paisatge aspre, els vells camins de muntanya que antigament servien per a l’evasió de tabac, sucre o llana han esdevingut avui vies d’intercanvi cultural. La Fira de Vins Naturals Contraband neix d’aquesta mateixa lògica de frontera: una proposta arrelada a la terra on la viticultura lliure i l’expressió artística s’uneixen sense demanar permís, transformant per uns dies un micropoble de poc més de tres-cents habitants en un pol de trobada que reuneix un miler de persones al voltant del producte net.

El certamen destaca per un sistema singular de cellers amfitrions que fomenta la cooperació professional directa entre les dues bandes de la serra. Els elaboradors locals obren les portes de casa seva per acollir viticultors de la Catalunya Nord: Can Casanovas es converteix en la llar de Vins Nats o Somni d’Istiu; Castelló-Murphy rep projectes com Pujol-Cargol o Les Ânes Ailés; Vinyes Tortuga comparteix espai amb Roger Viusà; i al celler RIM, el vinyataire Jordi Esteve fa d’amfitrió de firmes com Domaine Leonine o la mítica Vinagrerie La Guinelle. En aquestes parcel·les de sòl esquistós, varietats tradicionals com la Carinyena blanca, el Macabeu, la Garnatxa roja i el Picapoll es transformen en vins d’una mineralitat nua i reconeixible, allunyats de l’homogeneïtzació comercial.

Aquesta complicitat transfronterera s’estén a la gastronomia de proximitat, on formatgeries artesanals com Els Avalls, Mas Alba i Le Bolut s’allotgen directament als cellers, acompanyades per les propostes culinàries d’El Ginjoler i el Restaurant Analògic. En paral·lel, el programa «Art de Contraban» utilitza el paisatge com a llenç mitjançant instal·lacions efímeres de mínima petjada ambiental. Destaca la intervenció d’Ona Trepat, Cercle sobre les aigües, que dialoga amb el curs del riu Orlina, o les banderes de Jofre Sebastián a Vent de Sarments, activades per la tramuntana damunt les vinyes. Aquesta acció contemporània conviu amb la memòria històrica a través del Memorial a la Fil-loxera de Mònica Campdepadrós, que recorda que Rabós va ser el primer punt de la península on va penetrar la plaga l’any 1879, capgirant una tragèdia antiga en un motiu de resiliència compartida.